A càrrec de Glòria Vives Xiol, especialista en Expressió Plàstica
Professora associada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i professora col·laboradora del Grau d’Art de la UOC
“Col·locar la mirada en el dibuixar i les produccions dels infants. Parlarem de les etapes del dibuix, dels bloquejos, dels estereotips i de materials i propostes que desencadenin un dibuixar lliure i expressiu.”
La xerrada sobre el dibuix en els infants a càrrec de la il·lustradora i formadora Glòria Vives Xiol al menjador i sala polivalent de l’Escola Anglesola va ser molt interessant. Unes breus pinzellades d’història i referències a corrents pedagògics i a estudiosos podien fer pensar que ens enredaríem en la teoria, però res més lluny del que va ser: un exercici de baixar la teoria a la pràctica i parlar de com acompanyar, ara, nosaltres, les famílies i l’escola, el dibuix dels infants.
Primera afirmació contundent: el model actual ha fracassat. I com ho sap? Doncs perquè no calen ni els dits d’una mà per a comptar quantes persones han aixecat la mà a la pregunta de “Quants dels adults d’aquesta sala ENCARA dibuixeu?” Parlant de les diferents etapes del dibuix que ens explica podem entendre que són fases naturals per on passen tots els infants, naturals i necessàries, de la mateixa manera com el gateig o l’arrossegament preparen, anticipen i faciliten aprenentatge de caminar.
La xerrada ens ha deixat idees tan boniques com que dibuixar sobretot inicialment és una exploració del “deixar rastre” del jo, de reafirmació de la nostra identitat. “Dibuixar de dins cap enfora”, i la diferència entre els “símbols propis” (més enriquidor i creatiu) i els “símbols estereotipats” o “socials”.
També ha deixat algunes propostes que poden semblar trencadores, de les quals cadascú en pot agafar la que li encaixi més:
- no dibuixar-los elements figuratius
- compartir l’estona de dibuix si l’adult ho fa des de l’abstracte
- no preguntar (sobretot a etapa infantil, a l’etapa del gargot) què ha dibuixat
- desactivar la idea del dibuix com a objecte (regal o trofeu per a penjar)
- els beneficis de l’art efímer (pissarres), perquè potencien l’acte de dibuixar
- el dibuix com a experiència
- verbalitzar que no “fem un dibuix” sinó que “dibuixem”
- la goma d’esborrar millor a la butxaca de l’adult: validar l’esbós, l’error, perquè forma part del procés creatiu
- validar que el dibuix no sempre té perquè ser ben fet, ni definitiu
Ens va citar alguns llibres per si els volem explorar:
- Como dibujar con el lado derecho del cerebro, Betty Betty Edwards (ed. revisada)
- Dibuixar el món. Jugar, crear, compartir, Associació de Mestres Rosa Sensat, 2021
Ens deixem moltes altres idees enriquidores, per no desvelar tot el contingut de la xerrada. Moltes gràcies Glòria! I si teniu ocasió d’escoltar-la en una altra ocasió, no ho dubteu, val molt la pena!
…i ara… a donar llibertat i mirada al dibuix com a experiència, no com a resultat!
Si voleu ampliar la informació aquí trobareu un document més extens!